ELS INICIS

Des de sempre l’aigua a la capital de l’Anoia ha estat un bé escàs. A finals del segle XIX l’aigua que brollava de la Font de la Carota i de la Font Vella que la població d’Igualada utilitzava per a us domèstic va esdevenir insuficient. Llavors es va realitzar la portada d’aigües de l’Espelt, portada que es va celebrar amb la construcció del monument al déu Neptú. La veritat però, és que tot i aquesta portada d’aigües la situació seguia essent deficitària, sobre tot els mesos d’estiu quan per tal de suplir l’escassetat dels cabals de les fonts públiques de la ciutat una carricuba anunciava al so d’una campaneta la venda d’aigua potable. És en aquesta conjuntura que l’any 1901 un contractista d’obres públiques, Antoni Artés i Puig, va crear la primera xarxa de distribució domiciliaria a Igualada iniciant una nova etapa en el proveïment d’aigües; etapa que sens dubte, havia de suposar un gran pas en el benestar dels nostres avantpassats. Antoni Artés i Puig neix l’any 1853 a Santa Coloma de Gramanet. Home d’esperit inquiet i, segurament d’idees avançades a la seva època, va ser al llarg de la seva vida protagonista d’importants esdeveniments econòmics i socials no solament a Igualada i Santa Margarida de Montbui, sinó també de Catalunya i de tot l’estat. La portada del ferrocarril a Igualada, la institució de la “Asociación de Contratistas de Obras Públicas de Cataluña” i la fundació d’Aigües Artés demostren el seu tarannà emprenedor. Segons sembla el Senyor Antoni Artés es trasllada a Igualada per motius de salut de la seva esposa i s’instal·la a la finca que a partir d’aleshores serà coneguda amb el nom de Torre de l’Artés. L’any 1897, durant la construcció de la carretera de Valls, Antoni Artés troba una petita deu a la finca de l’Alemany, més amunt del trencall de la Tossa, i canalitza l’aigua fins a la Torre de l’Artés per al seu propi ús i consum. El 2 de juliol de 1901, després de l’adquisició de diverses finques amb les seves aigües (Can Passanals, Can Rafegues, Mina de la Bas, etc.), obté l’autorització i els permisos del “Gobierno Civil, Sección Obras Públicas” per canalitzar part de la carretera de Valls cap a Igualada i construir dos embassaments, amb la qual cosa esdevé la primera empresa d’abastament d’aigua potable d’Igualada. El primer contracte de subministrament del que es té coneixement és de 1.000 litres d’aigua diaris al preu de 15 pessetes anuals, a la finca de la Rambla Nova, 30, propietat de Sebastià Franch i Jové. Cal tenir en compte que aleshores els contractes de subministrament es feien per finques i no per habitatges com ara, i que era el propietari de la finca qui s’encarregava de distribuir l’aigua a cada casa. A partir de llavors i de mica en mica, els Igualadins anaven sol·licitant l’adquisició d’aigua, amb la qual cosa el cabal fix va a començar a ser insuficient. Les inversions i esforços realitzats durant aquesta primera etapa són fruit de la necessitat d’aconseguir un major cabal d’aigua. És a partir d’aquest moment que Igualada pot crear la xarxa de clavegueres i convertir-se així en una ciutat moderna i sense fang als carrers.

CAN BOU, MANANTIAL DE LA UBAGA DE LES FONTS DELS CREIXENTS

L’any 1925, Antoni Artés adquireix en propietat la finca de Can Bou, amb les seves aigües, coneguda com “Cal Cundu”, al terme municipal d’Orpí. Antoni Artés mor el 12 de juliol de 1927 sense poder veure realitzat el seu somni de portar a Igualada un cabal important i constant d’aigua. El negoci de les aigües passa a mans de la seva filla Rosa Artés i el seu gendre Salvador Murt, que continuen ampliant la xarxa de distribució i portant a terme, el 1932, la que serà fins aleshores la inversió més important realitzada, la portada d’aigües de “Cal Cundu” fins a Igualada, passant per Orpí i Santa Margarida de Montbui i expandint la xarxa en aquestes poblacions. A partir de 1934 Igualada, Santa Margarida de Montbui i Orpí ja es proveeixen de les aigües de Can Bou i de la mina de l’Alemay, dels pous del Matosas, de la mina de la Bas i dels embassaments de Can Rafegues i de Can Farré que s’alimenten del Torrent Garrigosa. La portada d’aigües de Can Bou va suposar un gran pas endavant en el subministrament, tant pel que fa a la qualitat, ja que l’aigua de la Ubaga de les Fonts dels Creixents (nom del paratge on es troba el manantial) és d’una gran puresa, com pel que fa a la quantitat que gràcies a les importants inversions que es van dur a terme va resultar suficient per l’abastament a les poblacions. Destaquen la construcció del dipòsit general de Coll Bas, situat damunt l’ermita del mateix nom i la instal·lació de les primeres bombes de pistó de la casa Nord-Americana Worthington, que impulsaven l’aigua de les fonts de Can Bou fins l’esmenta’t dipòsit. En agraïment a les facilitats donades per passar les canalitzacions es va subministrar aigua gratuïtament a algunes fonts de Santa Margarida de Montbui i d’Orpí, com ara la Font del Cumú.

ELS ANYS DEL PROGRÉS

A finals dels anys cinquanta i sobre tot les dècades dels seixanta i setanta, el subministrament d’aigua passa per moments de força dificultat ja que el fenomen immigratori, propiciat per l’emergència de les empreses del gènere de punt, la confecció i els sectors auxiliars, provoca un creixement demogràfic espectacular a les poblacions de la Conca d’Òdena. Així dons, la pèrdua d’habitants que havien iniciat les poblacions d’Òdena, Montbui i Vilanova del Camí no tant sols es frena, sinó que canvia radicalment. Entre els anys cinquanta i setanta Òdena experimenta un creixement del 90,2% i Santa Margarida de Montbui assoleix, en la mateixa època, un increïble creixement del 568%* de la seva població. Pel que fa a Igualada el creixement demogràfic, tot i ser important, és més moderat a causa de les limitacions del seu terme. Naturalment aquest creixement fa augmentar la demanda d’aigua i d’escomeses al mateix ritme. Josep Enrich i Moncunill, marit de Joana Murt i Artés i aleshores al davant de la companyia juntament amb el seu nebot Xavier Enrich i Murt, realitzen importants i quantioses inversions per intentar assegurar el subministrament a les poblacions. Rosa Artés mor l’any 1988 a l’edat de 100 anys. És fins aleshores la titular de la companyia i deixa el negoci a les seves filles Antonia i Joana Murt i Artés i al seu nét Joan Esteve i Casanovas. (L’Anoia. Igualada: Edicions intercomarcals, 1994.)

IMPULS DE FUTUR

L’any 1989 comença a treballar a la companyia Salvador Enrich i Murt, besnét del fundador i actual President d’Aigües Artés. D’entre les principals actuacions dutes a terme en aquests anys, cal esmentar l’ampliació i adequació de la xarxa de canonades, la realització de nous sondeigs, el desdoblament de les conduccions generals de Can Bou a Santa Margarida de Montbui i la portada d’aigües a la Mallola i el Saió-Coll del Guix. L’any 1994 va ser extremadament sec. En preveure que podria haver-hi manca d’aigua en algun moment que obligués a fer restriccions, la companyia va apostar per aprofundir un dels pous situats a la finca de “Cal Cundu”. Després de superar els problemes que això plantejava i amb una gran inversió, a una profunditat de més de 300mts es va trobar una important veta d’aigua. Gràcies a aquest esforç des d’aleshores no s’han tornat a patir restriccions per manca d’aigua. L’obertura de les noves oficines d’Igualada, la realització de diversos estudis per optimitzar l’aprofitament dels aqüífers i la modernització en general de totes les àrees de la companyia fan que a finals dels anys noranta l’empresa estigui totalment preparada per encarar el segle XXI amb garanties. El 1996 Salvador Enrich i Murt, com a president d’Aigües Artés, rep de mans del President de la Generalitat, Jordi Pujol, el premi a l’Esforç Empresarial atorgat per PIMEC. A partir de l’any 2000 ja treballa a Aigües Artés la cinquena generació de la família personada en Salvador i Marc Enrich i Claramunt, rebesnéts d’Antoni Artés. L’any 2001 es celebra el centenari de l’empresa, fita històrica tenint en compte que durant aquests cent anys Aigües Artés sempre ha estat una empresa familiar. L’any 2004 i 2005 gràcies a la bona gestió i a les inversions que permeten la millora en l’ús de l’aigua des de l’extracció fins a la distribució, el municipi de Jorba dona la concessió per les obres de portada d’aigua i del servei a la població a Aigües Artés aconseguint d’aquesta manera un cabal i qualitat d’aigua que assegura l’abastament al municipi, el seu creixement i millora la qualitat del servei. Recentment, al començament de l’any 2012 Aigües Artés arriba a un acord amb Aigua de Rigat, S.A. pel que Aigües Artés deixa de prestar el servei domiciliari a Igualada i passa a proveir en alta a Aigua de Rigat, S.A. d’una part de l’aigua necessària per l’abastament d’aquesta ciutat. Són més de cent dotze anys d’història d’una companyia amb voluntat de millora i amb la intenció de continuar avançant, com a mínim, cent anys més.

100 ANYS D’AIGÜES ARTÉS

El 2 de juliol de 2001 la nostra companyia va fer cent anys de la seva fundació que va tenir lloc el 2 de juliol de 1901. Els qui formem avui en dia Aigües Artés no podem menys que estar orgullosos de pertànyer a una empresa centenària i doblement orgullosos si afegim als cent anys el fet que Aigües Artés sempre ha estat una empresa familiar que al llarg de la seva historia ha anat passant de pares a fills arribant, avui en dia, a la cinquena generació de la família. Amb motiu del centenari, Aigües Artés va voler fer una celebració a l’alçada de la importància del esdeveniment, i vam tenir la sort de comptar, entre d’altres personalitats, amb la presència del president de la Generalitat de Catalunya, el Senyor Jordi Pujol i Soley que va dedicar-nos unes paraules i que va rebre, de mans del Senyor Salvador Enrich, un present en forma de reproducció de l’aixeta que hi havia en una font del jardí de la Torre de l’Artés.