A finals dels anys cinquanta i sobre tot les dècades dels seixanta i setanta, el subministrament d’aigua passa per moments de força dificultat ja que el fenomen immigratori, propiciat per l’emergència de les empreses del gènere de punt, la confecció i els sectors auxiliars, provoca un creixement demogràfic espectacular a les poblacions de la Conca d’Òdena. Així dons, la pèrdua d’habitants que havien iniciat les poblacions d’Òdena, Montbui i Vilanova del Camí no tant sols es frena, sinó que canvia radicalment. Entre els anys cinquanta i setanta Òdena experimenta un creixement del 90,2% i Santa Margarida de Montbui assoleix, en la mateixa època, un increïble creixement del 568% de la seva població.

Pel que fa a Igualada el creixement demogràfic, tot i ser important, és més moderat a causa de les limitacions del seu terme. Naturalment aquest creixement fa augmentar la demanda d’aigua i d’escomeses al mateix ritme. Josep Enrich i Moncunill, marit de Joana Murt i Artés i aleshores al capdavant de la companyia juntament amb el seu nebot Xavier Enrich i Murt, realitzen importants i quantioses inversions per intentar assegurar el subministrament a les poblacions. Rosa Artés mor l’any 1988 a l’edat de 100 anys, és fins aleshores la titular de la companyia i deixa el negoci a les seves filles Antonia i Joana Murt i Artés i al seu nét Joan Esteve i Casanovas.