Poema de Jaume Colom

Destacat Comentaris tancats a Poema de Jaume Colom
Poema de Jaume Colom

223 / Aigües Artés
Era ahir que varen ploure meteorits
per fer una mar de novia essència…
Queien descongelats a grans humits
per anar cuinant fresca, la presència…

Era ahir que vam ser afortunats,
vas venir malgrat ningú t’esperava…
Però tossuda t’inventares realitats…
T’estimo… Ningú t’ho demanava.

Era ahir que respirava cóm un peix
i fornint la panxa cóm si res
et vaig bussejar a cor de volteig
vivint un somni de nou melodies.

Era ahir que et vaig notar al plorar
relliscant de mi a ma front rosada…
Va ser un confort saber-te brollar…
Ets el fruit de la llar més estimada…

Era ahir que jugàvem, ets molt divertida.
Somiava que sempre et podria trobar
a punt per embogir de pell mullada
o calmar la gola seca a l’hora de berenar.

Era ahir que vaig aprendre d’on venies,
que amb el sol et levitaves amb escreix
per blanquejar de gotes tots els aires
i caure, que era així cóm tot reneix.

Era ahir que vaig colpir què passava,
et malgastaven de somnis esquerdats
i vaig patir que et faries aigua brava
per fer-nos clares les últimes voluntats.

Era ahir que et vaig prometre diligència
per lluitar que els colors fessis florits…
Defensant a cor la teva innocència
sempre et mimaré amb tots els sentits.

07/03/2012+1
Jaume Colom